És un dels plats més típics de terres de l´interior i està considerat com un esmorzar tradicional en temps de Verema.
Forma part de l’antiquíssima i saludable dieta mediterrània.
Els pagesos de la zona se'l preparaven el dia que tenien que realitzar les tasques pròpies del camp. Les característiques de la seva preparació tenen a veure amb els orígens del menjar, ja que el mateix pa buidat feia de carmanyola per portar els diferents ingredients, els quals són rics en calories i aporten l'energia i vitalitat necessària per poder realitzar el treballs de cada temporada al món rural.
Per les característiques dels conreus i el treball a la terra el pagès passava en determinades èpoques l'any alguns dies fora de la seva llar. La masia era el seu lloc de vida i el rebost estava degudament preparat: tomàquets de penjar, cebes, alls, oli i de casa es portava el pa de pagès i les arengades.
 |
| Arangades |
Aquest plat forma part del repertori domèstic popular i és difícil de tastar si no és a les taules de les cases particulars.
Per a la seva preparació cal tallar en dos un pa de ½ quilo o un quilo i treure-li la molla. Mentre, s'està escalivant la ceba, l'all i el tomàquet i es posa l'arengada a la brasa; el mig pa buit ens serveix de recipient on hi posarem el diferents ingredients cuits amb l'arengada; l'amaniment el farem amb un bon raig d'oli d'oliva arbequina, que impregni bé tot el pa, el que taparem amb la molla. El plat ja està preparat per a menjar.
Val a dir que la originalitat de la cuina actual, ha intruduit variables en la seva composició. Introduint la buitifarra, per exemple.
Fonts: L’antropòloga cultural i museòloga, Carme Queralt, va presentar a Miravet el llibre La clotxa i la seua festa, publicat aquest mes de febrer per Cossetània Edicions.
